Mequinensa: germans de llengua.

Francina,

Perdona el nostre atreviment per publicar un missatge privat, però és que no es pot explicar més bé.

"Ara escolto per ràdio el que la ignorància(?) o directament la mala idea, ha perpetrat des del departament de "Cultura" (?) del govern de l'Aragó. Què diria en Jesús Moncada, oficialment aragonès, però lingüísticament català i tan afí, sentimentalment, a la cultura catalana? Quina explicació raonable podria exhibir el govern aragonès després de veure l'obra "Mequinensa"? Sap aquesta representant de cultura   alguna cosa d'aquest autor? Tot plegat és tan ridícul que faria riure si no fos tan greu i tan penós."

Francina Gili

La "Sonata de la pluja" de Brahms - "Viola d'amore" de Maria Àngels Anglada

Itinerari Maria Àngels Anglada - de La Gleva de Verdaguer a Vic

EL MÓN DE MARIA ÀNGELS ANGLADA 

Alfonso Outeuriño, juny de 2012

ELS ORÍGENS DE MARIA ÀNGELS ANGLADA

1.    10h  Santuari de La Gleva

Mossèn Cinto Verdaguer  No em dic Laura

Rapsode: Gabriel Salvans

Cambril de la Mare de Déu de La Gleva

Visita a la cambra de Verdaguer

2.    ¾ de 12h Plaça de Vic

Itinerari Maria Àngels Anglada

Guia: Conxita

3.    A les 14h Casa Fontcoberta

Dinar al restaurant Cal U

Escales de gessamí, pou, acàcia, paret d’heura, seminari, pintures del Vigatà…

·         Lectures de No em dic Laura (sobretot del jardí i de les pintures del Vigatà)

4.    A les 16h Temple Romà

·         Lectures de Sandàlies d’escuma i del Quadern d’Aram

·         Intervenció d’Enriqueta Anglada

·         Gabriel Salvans recita El bosc de M. A. Anglada

5.    A les 17h Conservatori de Vic (Recordem la Sala Joan Anglada, pare de MAA)
       . Petit concert de violí

·         Lectures de El violí Auschwitz

Itinerari a Collserola - M.Rosa Albiach

Enllaç del blog  "Excursions i viatges" de M. Rosa Albiach: http://puigmal2011.blogspot.com.es/

FLORA, FAUNA I POETES DE COLLSEROLA

"A Collserola,  com a bosc mediterrani que és, hi trobem  arbres com l’alzina, el roure, l’om, l’àlber,  el pollancre i el pi blanc, arbustos com el  marfull, l’arboç, l’estepa blanca, la farigola, el bruc, el romaní, l’argelaga, el galzeran i la ginesta.

Tot i que la pressió humana ha fet disminuir la fauna,  a Collserola encara hi trobem una vintena d’espècies d’ocells, com el gafarró  el mussol i l’òliba;  mamífers, com el conill, l’eriçó,  l’ esquirol i el senglar que és l’animal més gran que avui podem veure a Collserola;   hi viuen amfibis com  el tòtil, el gripau i la salamandra.

                                 

Cap a finals del segle XIX ,  el Romanticisme de la Renaixença fa que els poetes s’interessin per la muntanya i li dediquin poemes inspirats pels seus boscos, ermites, castells, flora i fauna.  A través  de Joan Maragall,  Gaziel , Foix,  Rusiñol,  Carner, Verdaguer,   Pla,  Joan Vinyoli , Joan Margarit i altres podem gaudir avui d’un immensa bibliografia poètica de Collserola. "


M. Rosa Albiach   

      

Fa 110 anys que el poeta que ens va salvar la llengua literària moderna, Jacint Verdaguer, va morir a Vil·la Joana. Abans de començar la passejada per Collserola, vam recitar poemes de mossèn Cinto. Ens sembla que vam sentir cantar el rossinyol.

Itinerari "Els convents del Raval" - Anna Maria Moya

Enllaç del blog "Els convents del Raval" d'Anna Maria Moya. http://amg-edona11-12.blogspot.com.es/

"Avui , l’última  activitat  dels  Blogs, gràcies  a  la  generositat  de  la  nostra  companya  Anna  Moya   ,  que  ens  ha ofert  aquesta  passejada  pels  principals convents del passat  de  la  ciutat. Hem  gaudit  dels  indrets on  eren  ubicats  i també  de  la  transformació  que  al  llarg dels  temps han  estat cremats, incendiats, bombardejats,  substituïts   o  transformats.  Com  és  el  cas  del  Col·legi de Sant Bonaventura dels pares Franciscans,  avui  Hotel  Orient,  que gràcies a  la  amabilitat  del   seu  responsable  se’ns  ha  permès  d'accedir-hi  i   a la vegada   posar  al  nostre  esguard , la magnificència  i   el  curós  manteniment dels   vestigis   que  a  la  vegada l' enriqueixen  i  embelleixen,  proporcionant  una  valor  afegit   a  la  seva  estructura.

  També  l’atzar  ha   fet  que la  capella   del  Sant  Sepulcre,  ubicada  on  hi havia  l’hospital  Sant  Llàtzer  que  regularment  roman  tancada,  estigués  oberta  i hem  pogut  accedir-hi ,gaudint  de la bellesa  del  Sant  Sepulcre  i  la  cúpula   barroca  policromada   

L’Anna  ha  posat  al  nostre  abast  tot  el  seu  saber , i fins  i  tot  ens  ha  sabut  transmetre  el  seu  entusiasme i  passió pel  coneixement   de  la  ciutat."

Raimunda Pàmpols

Itinerari "El carrer dels Petons" - Marcel Fité

L'autor d'El carrer dels Petons, Marcel Fité, ens va conduir per l'itinerari de la novel·la. És una persona sàvia, honesta i didàctica i ens va fer descobrir la història de racons i topants que, tot i passar-hi sovint pel davant, en desconeixíem la història.


Punts de l'itinerari: 



1.Carrer del Rec Comtal, carrer de l’Hort dels Velluters  2.Basses de Sant Pere, Pou de la figuera, Plaça de Sant Agustí Vell 3.Portal Nou 4.Carrer dels Petons 5.Carrer del Comerç (passeig de l’Esplanada), 6.Carrer  dels Tiradors, plaça de Sant Agustí, Font del Gat, carrer Carders, 7. Plaça de Sant Cugat, 8.Carrer del Fonollar, 9.Plaça de Marcús, carrer Assaonadors, arc de Sant Jacint, 10.Mercat de Santa Caterina, plaça de la Llana, carrer Corders, carrer de la Bòria. 

"Vull fer una llambregada al curs de contes i narracions  que avui finalitza.

A la tardor del 2011 vaig iniciar-lo  engrescada i amb moltes perspectives i avui, al final de la primavera, l’acabo havent-se complert tot allò que vaig imaginar-me i més. Primer perquè els contes que hem treballat estan plens d’un abundant i riquíssim vocabulari, el qual  de mica en mica intentaré d’afegir  al meu. També m’he enriquit amb les metàfores, les comparacions i el reguitzell de recursos literaris.

Segon, la presencia de l’escriptor Marcel Fité autor d’El carrer dels Petons, a la classe –en l’esmorzar de Sant Honorat- i la seva companyia  pel recorregut dels carrers on transcorre  la seva obra.  Al començament del curs era imprevist, com també  era impensable descobrir aquest personatge del Comte d’Espanya  que va ser tan nefast   per la nostra terra i que ens tenen mig amagat com molts d’altres esdeveniments, perquè no indaguem i ens rebel·lem. "

Dolors Salla

CANT DE CAMÍ DE SIRGA

Realització: Anna Ferran - Blogs literaris 

LLetra: Montserrat Fargas (Taller de lectura i escriptura)

Música: Sierra de Luna (Pasodoble)

Piano: Jordi Giró (Professor de música de l'Escola de la Dona)

Veu: Zingària

CANT DE CAMÍ DE SIRGA

L’Ebre plora en silenci

en passar per Mequinensa

la verge Agatòclia resa

la Santa que tots estimen

prega per la noble terra.

Les llàgrimes d’aquell poble

dormen al llit del vell riu

un cor que encara batega

amb força i molta tendresa

del record llunyà i feliç.

Dintre ses aigües respira

un poble ple d’enyorança

engolit pel seu gran riu

que crida, que crida

que crida i encara és viu.

Espesses boires s’esfumen

i en aigua s’han convertit

és el poble que sospira

sospira, sospira

sospira i encara és viu.

Vides plenes d’esperança

ses arrels sota un bon riu

la història d’aquesta terra

i d’aquella gent tan ferma

en Moncada savi ens diu.

És Camí de sirga un llibre

ple de vida i ben escrit

que el nostre Mestre ens explica

amb paraules molt boniques

un poble i el seu destí.

Són uns relats que ens transporten

a un passat d’aquest país

que restarà en la memòria

de tots, de tots,

de tots els que som aquí.

A l’Escola, moltes gràcies

per haver-nos ensenyat

a gaudir d’aquest gran llibre

fent deures, molts deures

mai ho podrem oblidar.

Imatges de Rosa M. Visa 

Més de cent alumnes van gaudir de "Mequinensa" al TNC

L'amiga Rosa Maria Moncada, germana de Jesús Moncada, amb l'equip de Mequinensa

Una representació d'alumnes de l'Escola de la Dona

A punt de començar l'esplèndida obra. La Marcela i la M. Dolors.

L'Emi va fer una foto massa tard, ja s'apagaven els llums. Va patir una mica!

L’emoció em va aclaparar des del principi de l’obra perquè  les escenes que s’anaven succeint al davant dels meus ulls eren interpretades per uns personatges que em resultaven totalment familiars. Representaven exactament els esdeveniments que ens descriu el Jesús Moncada a Camí de Sirga. Em semblava que el Nelson, l’Honorat, la Madamfransuà, la Carlota, l’Arquimedes i tants altres havien sortit del llibre per a anar desgranant, un per un, la seva pròpia història i les angoixes que el seu poble va patir durant els  tretze anys que van passar dins la incertesa des que van sentir el primer senyal d’alarma el 1957 fins al 1970 en què van tenir la confirmació del seu desgraciat futur .

L’escenografia minimalista no m’impedia saber on es situava l’acció  perquè els diàlegs entre els actors deixaven endevinar  perfectament  el lloc i el moment en què es desenvolupaven. Em recordava tan bé de les converses entre els diferents personatges, que la meva companya de seient i jo les acabàvem a l’uníson abans que ells. La memòria ens feia avançar el final de les frases que havíem treballat a classe gairebé quirúrgicamente des de les entranyes de les paraules que el Jesús havia posat en boca dels personatges del seu llibre.

La meva emoció, continguda fins aleshores,  finalmente va esclatar i em va fer saltar les llàgimes en sentir el brollar de l’aigua en l’escena final de l’obra en què l’Arquimedes, tot sirgant un llaüt, es va allunyant a poc a poc de l’escena com una metàfora d’aquella Mequinensa que un dia havia estat pròspera gràcies al riu Ebre i que l’any 1971 va veure la seva vida truncada en acabar engolida injustamente per les seves aigües.

Maria Glez. Vallès

VIATGE A MEQUINENSA 2012

A TU, JESÚS MONCADA

Sabia de la teva existència per un programa de TV3, però no et coneixia. El teu nom i la teva obra quedaren reclosos en un oblidat racó de la meva memòria. Temps després, la curiositat m’induí a matricular-me en un curs de taller d’escriptura, on em facilitaren com a eina de treball la teva novel·la Camí de Sirga. I ha estat a través de la lectura del llibre i de l’entusiasme de la professora, que t’he arribat a conèixer. I he quedat meravellat del teu estil literari,  de la teva ironia -de vegades punyent i sarcàstica- del teu domini de la nostra llengua  -recuperant paraules oblidades- i de les teves poètiques anàfores i metàfores.

Probablement la majoria que et llegeix no entén per què el teu nom no figura, per mèrits propis,  a la llista dels premis Nobel de literatura. I és tan senzill de comprendre! Els candidats no els seleccionen els lectors sinó el respectius països. Qualsevol país normal defensaria fins a l’esgotament una candidatura com la teva. Però tenim la dissort que el nostre  no  n’és de normal. En tot moment hem d’explicar què som i el que volem ser. Com els llaüts del Moll de les Vídues, vivim amb l’angoixa que els cerç i les garbinades vingudes dels altiplans de l’oest ens estronquin la tranquil·la navegació de la nostra llengua i la nostra manera de ser.

I voldria que el nostre país fos com els altres, els que no han de demostrar res perquè tothom els accepta. Un país amb la saviesa de l’Arquimedes Quintana, el seny de la Júlia,  l’humor de l’Honorat del Rom i la sensibilitat de l’Aleix de Segarra. Un país que dominés l’art de navegar com en Nelson, per poder remuntar, segur, el gran riu de la Història. Un país lluny del xovinisme tronat de la Madamfransuà  i de la dreta retrògrada i franquista d’en Jaume de Torres, la Carlota o en Francesc Romeguera. Que fos administrador fidel de la justícia social que predicava l’Arnau Terrer. Un país que, com el maquis, defensés a ultrança els seus ideals, però amb el pragmatisme conciliador de la vídua Salleres.

En un país així, o potser no tan perfecte, però que pogués decidir per ell mateix, la teva obra, Jesús Moncada, amb premi o sense, seria internacionalment reconeguda i admirada.

Francesc Dalmau (11/05/2012)

Més imatges de Mequinensa

Jesús,

             

               He gaudit molt amb la lectura de Camí de Sirga. T’he llegit i he jugat amb les teves paraules, amb les teves frases i amb els teus recursos literaris fent haikus, tankas i algun poema.  Aprofitant-me del teu llenguatge m’has fet sentir una mica poeta.

              Espero que la meva gosadia no hagi ferit la teva sensibilitat. Friso per rellegir-te i descobrir detalls que segur que se m’han escapat en la primera lectura.

Només puc dir-te, gràcies, gràcies i gràcies!

 Fede, maig 2012

Fotografies de Fede Sala

"El carrer dels Petons" Esmorzar de Sant Honorat

Celebració de Sant Honorat amb un esmorzar de l'època de la novel·la, 1825-1835 (més o menys, sense comptar amb plats i gots de paper; però sí amb arengades, llonguets, tomàquets, alls, truita de mongetes, galetes casolanes, porró de vi, raïm, codonyat, formatge, etc.)

Vam comptar amb la presència de l'autor, Marcel Fité, que ens va aclarir tot d'aspectes històrics de l'època de la novel·la. També va compartir l'esmorzar del segle XIX en Ramon Sangles, director de la revista Llengua nacional i escriptor, que ens va fer una petita presentació del seu llibre Vull morir d'amor. La sots-directora de l'Escola, Josefina Llopis, els va agrair la participació i els va regalar el llibre "La cuina de les àvies" del Departament de Cuina de l'Escola de la Dona.

Mequinensa 11 de maig de 2012

Acròstic

Ja 

ens tens aquí.

Som

una colla,

som cadascú, cadascuna.

M’hauria agradat trobar-te

ombra estimada,

Nelson amic,

calafatejant records,

aplegant les veles,

daurada l’aigua,

amable el riu.

(a Jesús Moncada, a través de la seva obra, i a totes i tots nosaltres)

Montse Maresma - Mequinensa, 11 de maig de 2012

L’ENTORN MEQUINENSÀ

            Set mesos després d’assabentar-me per les primeres pàgines de “Camí de sirga” de l’esfondrament de la casa número 20 de la Baixada de la Ferradura i de la lenta agonia de l’antiga Mequinensa, vaig embarcar-me a l’autocar que em duria a aquesta vila. Tots els passatgers ens coneixíem. Sortíem d’una aula de lectura de la novel·la d’en Jesús Moncada i tots fèiem la mateixa excursió. Jo portava  a la motxilla, a més de la càmera fotogràfica, la curiositat per comprovar si –malgrat la destrucció- l’indret on em dirigia coincidiria amb les imatges que la lectura del llibre havia dibuixat a  la meva imaginació.

            Després d’un entranyable viatge, amanit amb cantada de cançons, recitada de poemes i lectura d’escrits dedicats a l’entorn moncadià, arribàrem a lloc i, sota un sol dantesc, pelegrinàrem   per les restes de la vila, derruïda i ofegada. M’era difícil reconstruir-la mentalment a partir de la migradesa d’aquelles ruïnes. Les màquines demolidores i la posterior acció de la naturalesa havien fet una bona feina. Només quedaven escasses façanes que no aixecaven dos pams de terra, l’esquelet d’alguna porta, l’esmolat empedrat de pocs carrers i unes escadusseres voreres rosegades pel sol, la pluja i el vent. I si no podia fer-me una idea de com era la vila abans de la demolició, tampoc podia esbrinar si la seva imatge coincidia amb les que portava preconcebudes. Tanmateix,  el paisatge em resultava  familiar. Segurament la meva coneixença d’altres indrets del Baix Ebre hi ajudava força.

            Tot i que anàvem justos de temps per complir amb el programa previst, vaig separar-me uns instants del grup. Necessitava està sol, en silenci. Volia sentir les veus de la vella Mequinensa: les de les criatures jugant a bales, les de les dones bescanviant-se tafaneries, els renecs dels llauters estirant les sirgues, el repic metàl·lic del mall dels ferrers i el tràfec dels calafatadors. Volia sentir tots els sons i sentiments que havien quedat fossilitzats en les silencioses ruïnes.

            De retorn, tot i sentir-me aclaparat per la calor, vaig tenir la sensació que deixava enrere un lloc sagrat. I em vingué a la memòria la pregària vèdica que m’ensenyà el guia d’un temple del nord de l’Índia: “Porta’m de les tenebres a la llum, de la mort a la immortalitat”. Per què en Jesús Moncada, amb el seu “Camí de Sirga” ha portat a la vella Mequinensa de les tenebres a la llum, de la mort a la immortalitat.

 Francesc Dalmau  (11/05/2012)


UN POEMA ESCRIT A L'AUTOCAR

DIMARTS 15 DE MAIG DE 2012

De Barcelona hem sortit

un matí de primavera

per anar a un poble amic

que parla la nostra llengua.

Roselles d’un vermell viu

omplen de color la plana

i magnifiquen el verd

dels camps de blat i civada.

La ginesta que floreix

dóna nota a banda i banda

amb el seu groc d’or i foc

com el sol de ponentada.

La rosella i la ginesta

com les roses, són l’amor,

són els quatre dits de sang

sobre del nostre escut d’or.

Rosa M. Bruguera

Recital poètic: “El món de Maria Àngels Anglada”

Pep Moreno i Glòria Judal

"La Daurada Parmèlia brodava el mur". El Pep i la Glòria van brodar delicadament i amb emoció els poemes.

Data: Dimecres 16 de maig, a les 18.10h

Lloc: Sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison

Rapsodes: Glòria Judal i Pep Moreno

• Pel que fa referència a No em dic Laura de Maria Àngels Anglada i Jacint  Verdaguer.
LA PLANA DE VIC
LO FRUIT DE LA XICÒRIA
CANIGÒ- FRAGMENT DELS DOS CAMPANARS


• Relacionat amb  Quadern d’ Aram de Maria Àngels Anglada i el poeta Daniel Varujan (Vahé)
TERRA PORPRA
OFRENA
LES ROSELLES
VAHÉ - FINS A PERDRE’S DE VISTA


• Relacionat amb les poetes hel•lenístiques  i  Sandàlies d’escuma de Maria Àngels Anglada 
LES GERMANES DE SAFO
i algunes traduccions dels epigrames de Nossis, Melèagre, Anite  i Leònides. 


• De  l’ autora que ens ha ocupat tot el curs, Maria Àngels Anglada
MOSSÈN CINTO
DUES PLANES
LES FONTS
SENYAL DE PERILL


• Per tenir un tast que ens introdueixi a Viola d’amore i Màrius Torres.
L’ÚLTIMA ROSA
IGUAL QUE EL GESSAMÍ...
COUPERIN A L’HIVERN

Recull de fotografies del recital de Núria Feliu

   La Núria Feliu ens va oferir una torrentada d’emocions, d’energia, de records, de coratge i d’esperança a través del seu recital poètic. El seu poder d’empatia i comunicació i el seu talent com a rapsoda ens van fer gaudir de valent i vam sortir del teatre amb ales al cor. 

    A la primera part de l’acte, va dir poemes de grans dones poetes: Maria Antònia Salvà, Caterina Albert, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Josefa Contijoch, Maria Àngels Anglada, Maria-Mercè Marçal, Wislawa Szymborska i la Mare Teresa de Calcuta. Amb Cavaller Sant Jordi de Salvador Espriu, va cloure aquesta part.

   A continuació, va posar la veu a poetes de l’Escola de la Dona, alumnes que escriuen poesies d’alta qualitat literària. Les que va recitar eren la representació de desenes i desenes de poesies que, per manca de temps, no van poder ser recitades.

   Per acabar, va recitar un reguitzell de sardanes: Les fulles seques, La sardana de les monges, L’Empordà, La Santa Espina, Per tu ploro, És la Moreneta, La puntaire, La sardana i Cançó d’Amor i de Guerra, entre d’altres. Al ritme de la música de la cobla ens va fer cantar, ens va fer acompanyar amb “la, la, las” el so de la sardana, ens va fer plorar i ens va fer riure.

Fragment de vídeo del recital de Núria Feliu

El dia 25 d'abril al matí la Núria Feliu va assistir a l'enterrament d'un jove i íntim amic. Al recital de l'Escola de la Dona, de les butaques estant,  ningú no hauria endevinat que la rosegava aquesta tristesa, ja que va encomanar-nos energia i alegria. Però a l'hora d'interpretar Per tu ploro, l'emoció va esclatar. Només guardem aquesta gravació de la vetllada poètica en què vam compartir la seva pena.

SANT JORDI POÈTIC

NÚRIA FELIU

ESCOLA DE LA DONA

ABRIL 2012

PER TU PLORO   (de Joan Maragall)

Exposició: ART I POESIA Abril 2012 - Escola de la Dona

Aquestes imatges són provisionals perquè cada dia va variant la fesomia de l'exposició. Les contínues aportacions artístiques la van enriquint.

SANT JORDI POÈTIC: RECITAL DE NÚRIA FELIU

Les caramelles, Núria Feliu

Audiovisual de Rosa Bruguera

El dia 25 d'abril, Núria Feliu ens oferirà un recital poètic.


Constarà de quatre parts:


1. Audiovisuals creats per l'alumnat de Blogs literaris sobre poemes recitats o cantats per Núria Feliu.
2. Dones poetes
3. Poemes d'alumnes de l'Escola de la Dona
4. Sardanes recitades

Lloc: Sala Gran de l'Espai Francesca Bonnemaison
Hora: 18.15h
Dia: dimecres, 25 d'abril
Entrada lliure

Gent Núria feliu

Audiovisual de Jossie Casanovas

Figura de l'avi Núria feliu

Audiovisual de Jossie Casanovas

MODERNISME + MÚSICA + NÚRIA FELIU + AUDIOVISUAL

En el període modernista, finals del XIX i principis del segle XX, la col·laboració entre escriptors, músics i escenògrafs va ser constant, en un concepte d’art total, inherent a les teories wagnerianes, tant en voga en aquella època. Era gent preocupada per dotar l'art i la cultura d'un esperit renovador altament patriòtic. L’afició pel teatre líric, gènere que gaudia del favor de la societat catalana més avançada del moment, potenciava aquesta col·laboració i, amb la intenció de servir-se de models literaris propis, va ser creat el Teatre Líric Català. Els principals promotors d’aquest moviment, que pretenia fer barrera a l’allau de sarsueles que envaïen els teatres, van ser Enric Morera, Enric Granados i Jaume Pahissa, juntament amb altres compositors.

RUSIÑOL

I novament hem de parlar d’Enric Morera ja que, de la seva mà van sorgir gran quantitat d’obres escrites per eminents literats del moment, entre ells Santiago Rusiñol, el més representatiu entre els autors modernistes.

RUSIÑOL

Després de posar música a “L’alegria que passa”, l’any 1905 tornen a col·laborar en l’obra “La nit de l'amor”, drama líric en un acte, en què s’hi inclou una sardana coral dedicada a la nit de Sant Joan, que assolí un gran èxit.

La cantant Núria Feliu, que en tantes ocasions ha demostrat la seva admiració per l'obra dels nostres artistes, va gravar l’any 2007 un recull de poemes amb la lletra de les sardanes corals més emblemàtiques i no hi podien faltar aquests poemes, dedicats a la nit més llarga de l’any, un cant d’amor i de vida escrit per Santiago Rusiñol , amb música d’Enric Morera.


Francina Gili

Francina Gili