VIATGE A MEQUINENSA 2012

A TU, JESÚS MONCADA

Sabia de la teva existència per un programa de TV3, però no et coneixia. El teu nom i la teva obra quedaren reclosos en un oblidat racó de la meva memòria. Temps després, la curiositat m’induí a matricular-me en un curs de taller d’escriptura, on em facilitaren com a eina de treball la teva novel·la Camí de Sirga. I ha estat a través de la lectura del llibre i de l’entusiasme de la professora, que t’he arribat a conèixer. I he quedat meravellat del teu estil literari,  de la teva ironia -de vegades punyent i sarcàstica- del teu domini de la nostra llengua  -recuperant paraules oblidades- i de les teves poètiques anàfores i metàfores.

Probablement la majoria que et llegeix no entén per què el teu nom no figura, per mèrits propis,  a la llista dels premis Nobel de literatura. I és tan senzill de comprendre! Els candidats no els seleccionen els lectors sinó el respectius països. Qualsevol país normal defensaria fins a l’esgotament una candidatura com la teva. Però tenim la dissort que el nostre  no  n’és de normal. En tot moment hem d’explicar què som i el que volem ser. Com els llaüts del Moll de les Vídues, vivim amb l’angoixa que els cerç i les garbinades vingudes dels altiplans de l’oest ens estronquin la tranquil·la navegació de la nostra llengua i la nostra manera de ser.

I voldria que el nostre país fos com els altres, els que no han de demostrar res perquè tothom els accepta. Un país amb la saviesa de l’Arquimedes Quintana, el seny de la Júlia,  l’humor de l’Honorat del Rom i la sensibilitat de l’Aleix de Segarra. Un país que dominés l’art de navegar com en Nelson, per poder remuntar, segur, el gran riu de la Història. Un país lluny del xovinisme tronat de la Madamfransuà  i de la dreta retrògrada i franquista d’en Jaume de Torres, la Carlota o en Francesc Romeguera. Que fos administrador fidel de la justícia social que predicava l’Arnau Terrer. Un país que, com el maquis, defensés a ultrança els seus ideals, però amb el pragmatisme conciliador de la vídua Salleres.

En un país així, o potser no tan perfecte, però que pogués decidir per ell mateix, la teva obra, Jesús Moncada, amb premi o sense, seria internacionalment reconeguda i admirada.

Francesc Dalmau (11/05/2012)