La Núria Feliu ens va oferir una torrentada d’emocions, d’energia, de records, de coratge i d’esperança a través del seu recital poètic. El seu poder d’empatia i comunicació i el seu talent com a rapsoda ens van fer gaudir de valent i vam sortir del teatre amb ales al cor.
A la primera part de l’acte, va dir poemes de grans dones poetes: Maria Antònia Salvà, Caterina Albert, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Josefa Contijoch, Maria Àngels Anglada, Maria-Mercè Marçal, Wislawa Szymborska i la Mare Teresa de Calcuta. Amb Cavaller Sant Jordi de Salvador Espriu, va cloure aquesta part.
A continuació, va posar la veu a poetes de l’Escola de la Dona, alumnes que escriuen poesies d’alta qualitat literària. Les que va recitar eren la representació de desenes i desenes de poesies que, per manca de temps, no van poder ser recitades.
Per acabar, va recitar un reguitzell de sardanes: Les fulles seques, La sardana de les monges, L’Empordà, La Santa Espina, Per tu ploro, És la Moreneta, La puntaire, La sardana i Cançó d’Amor i de Guerra, entre d’altres. Al ritme de la música de la cobla ens va fer cantar, ens va fer acompanyar amb “la, la, las” el so de la sardana, ens va fer plorar i ens va fer riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada